Blog

Nutrigenètica

13/06/2023

Obesitat i genètica; per què no m’aprimo?

Abans de res hem de posar en context algunes dades, que ens exposen en quin punt ens trobem. I és que els darrers 30 anys, els casos d’obesitat han escalat de manera tan ràpida que han encès totes les alarmes dels organismes reguladors de la salut a nivells nacionals i internacionals. L’Organització Mundial de la Salut ha declarat aquesta condició com a “L’epidèmia del segle XXI” dels països desenvolupats. A escala mundial, es calcula que el 2016 el 13% de la població adulta tenia obesitat i un 40% tenia sobrepès. Sembla que aquestes dades empitjoraran segons les estimacions dels científics que calculen que per al 2030 el 20% de la població mundial serà obesa.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, a Espanya el 2016 un 24,6% dels homes de més de 18 anys tenia obesitat i el 68,9% tenia sobrepès, mentre que en dones els percentatges baixen al 22,8% i 54, 1%,, respectivament. Les dades no milloren respecte a l’obesitat infantil al nostre país que es cola al podi com a tercer país amb més prevalença de sobrepès a escala mundial amb un 31% en nens i un 28% en nenes i seria quart país amb més prevalença d’obesitat amb un 14% en nens i un 10% en nenes segons un estudi realitzat per la Iniciativa de Vigilància de l’Obesitat Infantil.

Dades de progressió de l'obesitat en adults a Espanya.

Dades progressió de l'obesitat infantil a 40 anys a Espanya.

La complexitat de l’obesitat fa molt important definir-la des de diferents punts de vista i delimitar què és exactament aquesta condició. En aquest post veurem què és l’obesitat conceptualment, en paràmetres i analitzarem la naturalesa d’aquesta malaltia, la relació genètica hereditària i com interfereix en allò que mengem i com el nostre cos metabolitza els aliments. La relació entre obesitat i genètica en molts casos pot ser causa efecte, però cal saber què causa per fomentar els hàbits específics que ajuden a generar la despesa calòrica equilibrada i evitar el que fomenta el desequilibri que genera, obesitat i l’augment de risc altres malalties metabòliques.

L’obesitat és una malaltia nutricional i metabòlica

L’obesitat es defineix com una acumulació excessiva de teixit adipós o gras produïda per un trastorn nutricional en el qual s’ingereix més menjar del que es pot gastar energèticament. Aquest excés de teixit adipós genera una inflamació crònica de tot l’organisme (sistèmica) a causa de la producció augmentada de citocines i molècules proinflamatòries.

Conseqüències de l’obesitat

Aquesta inflamació, així com l’acumulació de plaques de colesterol als vasos sanguinis o altres conseqüències de l’obesitat produeixen un augment en el risc potencial a desenvolupar altres malalties associades com la resistència a la insulina, la diabetis tipus 2, la hipertensió, els accidents cardiovasculars o el càncer. Aquestes malalties podrien arribar a tenir conseqüències fatals si no s’hi intervé adequadament.

Factors de risc de l'obesitat, malalties com diabetis, càncer o malalties cardiovasculars

De fet, s’estima que l’obesitat com a factor de risc causa anualment gairebé 5 milions de morts amb una causa coneguda a l’any, la meitat que la hipertensió i quatre vegades les morts en accidents de trànsit. S’estima que seria un 8% de les morts globals.

Com es mesura l’obesitat?

Hi ha diverses mesures directes i indirectes per determinar la quantitat de teixit adipós, però de forma majoritària, s’utilitza l’Índex de Massa Corporal (IMC) o Body Mass Index (BMI). A meitat del segle XIX, en un estudi sobre com seria l’ésser humà ideal parlant anatòmicament, el matemàtic Adolphe Quetelet va introduir per primera vegada aquesta fórmula matemàtica que relaciona el pes amb el quadrat de l’alçada. Però no va ser fins a principis dels anys 70 que es va començar a utilitzar aquest índex des d’una perspectiva mèdica. Tot i que molts experts afirmen que l’IMC està indicat per mesurar grups de poblacions i no individus, els organismes de salut utilitzen aquesta mesura argumentant que és una manera fàcil i menys complexa d’estimar el contingut de greix corporal de l’individu i que està fortament associat amb molts dels efectes adversos.

Avui en dia hi ha un consens als òrgans de salut internacionals i es defineix com a obesitat qualsevol mesura d’IMC superior a 30 kg/m2 i sobrepès qualsevol mesura superior a 25 kg/m2.

IMCCondició
Menor de 18.5Baix pes
Entre 18.5 i 24.9Pes normal o adequat
Entre 25.0 i 29.9Sobrepès
Entre 30.0 i 34.9Obesitat tipus I
Entre 35.0 i 39.9Obesitat tipus II
Major de 40.0Obesitat tipus III o mòrbida

Obesitat i genètica.

Pel que fa a la naturalesa de l’obesitat com a malaltia, els científics afirmen que l’obesitat és una complexa malaltia crònica i multifactorial, és a dir, es veu afectada per un gran nombre de factors com l’ambient, el comportament, l’estil de vida, la edat, la situació socioeconòmica i la genètica que influeix o es correlaciona en tots els altres factors. En el dia a dia trobem molts textos de divulgació sobre obesitat i canvis en l’estil de vida, però en aquest post intentarem desentranyar el factor genètic de l’obesitat.

Mitjançant estudis en bessons, diferents grups de recerca han determinat que l’heretabilitat de l’obesitat estaria entre el 45% i el 70%, especialment a l’obesitat infantil. Per estudiar la influència de la genètica a l’obesitat, els científics i els sistemes de salut separen dos tipus d’obesitat sigui obesitat relacionada amb síndromes o obesitat sindròmica i obesitat no sindròmica.

Obesitat genètica sindròmica

L’obesitat sindròmica es caracteritza per ser rara, severa i desenvolupar-se de forma primerenca, i es troba dins una sèrie de característiques determinades que engloba la síndrome que es diagnostica. Hi ha més de 25 síndromes que cursen amb obesitat juntament amb altres característiques clíniques, sent les més comunes la síndrome de Prader-Willi, la síndrome d’Alstrom, la síndrome de X fràgil o la síndrome de Bardet-Biedl, entre d’altres.

Obesitat genètica no sindròmica

D’altra banda, trobem les obesitats aïllades que cursen sense cap altra característica clínica i que s’anomenen obesitat no sindròmica. En aquest cas podem trobar l’obesitat monogènica o mendeliana (si és provocada per un gen) i l’obesitat poligènica (si és provocada per l’efecte additiu de diversos gens).

· Obesitat monogènica o mendeliana

L’obesitat monogènica o mendeliana és causada per mutacions en un gen relacionat amb la via de senyalització de leptina-melanocortina que s’expressa en l’hipotàlem. La funció d’aquesta via de senyalització és regular la gana i controlar el balanç energètic, és a dir, la comparació entre allò que mengem i allò que gastem. Les mutacions en aquesta via provoquen el desenvolupament d’hiperfàgia i un desbalançament general del sistema endocrí. Aquest tipus d’obesitat gairebé no explica el 5% dels casos.

· Obesitat poligènica

L’obesitat poligènica és causada per una acumulació de mutacions en diversos gens els efectes dels quals es veuen amplificats per un estil de vida inadequat, provocant un excés d’energia que es tradueix en aquesta acumulació de teixit gras característic. Aquest tipus d’obesitat genètica s’analitza estudiant la susceptibilitat d’individus amb diversos grups de mutacions a desenvolupar obesitat, d’aquesta manera s’ha vist que hi ha mutacions que per si soles expliquen un percentatge molt baix de variació d’IMC (2% en els millors casos ), però que en conjunt amb altres mutacions podrien augmentar la susceptibilitat de l’individu a desenvolupar excés de pes quan està exposat a factors exògens “obesogènics”.

Factors genètics de l'obesitat i el sobrepès

Gens i sobrepès

Es coneixen més de 100 variants en gens relacionats amb les vies de control de l’alimentació, sent els més importants i els més citats a la literatura científica els gens FTO i MC4R:

FTO (Fat Mass and Obesity Associated Gene):

El gen FTO va ser el primer gen implicat en obesitat detectat per estudis genètics d’associació. S’ha vist que mutacions en aquest gen provoquen un augment en la ingesta diària de greixos, un augment de la gana i una disminució de la sacietat. En estudis de població, la mutació més estudiada d’aquest gen és la mutació rs9939609 que es troba a l’intron 1. Aquests canvis generats per la mutació han estat detectats en estudis de poblacions tant europees com asiàtiques.

MC4R (Receptor 4 de Melanocortina):

El Receptor 4 de Melanocortina és un gen que participa en l’esmentada via de senyalització Leptina-Melanocortina i és un dels gens més associats a obesitat infantil. En estudis de població, la variant més esmentada i estudiada de MC4R és rs17782313 i s’ha comprovat a diverses poblacions que augmenta l’IMC, la circumferència de la cintura, el greix visceral i el percentatge de greix corporal.

Informació genètica per aprimar-se i mantenir-se saludable

Són moltes les persones que han provat totes les dietes i no hi veuen resultats. I és que no totes les persones som iguals ni responem de la mateixa manera a tots els aliments. La informació genètica ens pot donar les claus perquè els esforços a mantenir una dieta i exercici físic, per fi ens donin resultats. A ADN Institut per a les persones que vulguin prevenir el desenvolupament d’obesitat, prevenir malalties metabòliques o detectar el perquè dels seus problemes per aprimar-se i traçar un pla d’acció que tingui en compte la seva genètica, disposem del test AboutMe-Nutrigenètic on analitzem un grup de més de 80 variants que s’han vist que augmenten la susceptibilitat d’augmentar l’Índex de Massa Corporal i el Greix Corporal que pot acabar desembocant en obesitat.

A més, l’acompanyem d’assessorament professional, genètic i nutricional, tant per analitzar resultats com per traçar un pla personalitzat que aprofiti tota la informació clínica i genètica.

El test nutrigenètic AboutMe d’ADN Institut està format per 35 apartats diferents que es divideixen en 6 categories diferents:

Tens dubtes?

 

Referències.

1. Raskiliene A, Smalinskiene A, Kriaucioniene V, Lesauskaite V, Petkeviciene J. Associations of MC4R, LEP, and LEPR Polymorphisms with Obesity-Related Parameters in Childhood and Adulthood. Genes. 2021; 12(6):949. https://doi.org/10.3390/genes12060949
2. Gabriel Á. Martos-Moreno, Clara Serra-Juhé, Luis A. Pérez-Jurado, Jesús Argente. https://www.endocrinologiapediatrica.org/revistas/P1-E22/P1-E22-S1079-A391.pdf
3. Jiménez, E. G. (2011). Genes y obesidad: una relación de causa-consecuencia. Endocrinología y Nutrición, 58(9), 492-496. https://doi.org/10.1016/j.endonu.2011.06.004
4. Nicora, G., Zucca, S., Bellazzi, R., Bellazzi, R., & Magni, P. (2022). A machine learning approach based on ACMG/AMP guidelines for genomic variant classification and prioritization. Scientific Reports, 12(1). https://doi.org/10.1038/s41598-022-06547-3
5. Panera, N., Mandato, C., Crudele, A., Bertrando, S., Vajro, P., & Alisi, A. (2022). Genetics, epigenetics and transgenerational transmission of obesity in children. Frontiers in endocrinology, 13, 1006008. https://doi.org/10.3389/fendo.2022.1006008
6. Mahmoud, R., Kimonis, V., & Butler, M. G. (2022). Genetics of Obesity in Humans: A Clinical Review. International journal of molecular sciences, 23(19), 11005. https://doi.org/10.3390/ijms231911005
7. Bouchard C. (2021). Genetics of Obesity: What We Have Learned Over Decades of Research. Obesity (Silver Spring, Md.), 29(5), 802–820. https://doi.org/10.1002/oby.23116
8. Singh, R. K., Kumar, P., & Mahalingam, K. (2017). Molecular genetics of human obesity: A comprehensive review. Comptes rendus biologies, 340(2), 87–108. https://doi.org/10.1016/j.crvi.2016.11.007
9. Hurtado A, M. D., & Acosta, A. (2021). Precision Medicine and Obesity. Gastroenterology clinics of North America, 50(1), 127–139. https://doi.org/10.1016/j.gtc.2020.10.005
10. Walley, A. J., Asher, J. E., & Froguel, P. (2009). The genetic contribution to non-syndromic human obesity. Nature reviews. Genetics, 10(7), 431–442. https://doi.org/10.1038/nrg2594
11. Pi-Sunyer F. X. (2002). The obesity epidemic: pathophysiology and consequences of obesity. Obesity research, 10 Suppl 2, 97S–104S. https://doi.org/10.1038/oby.2002.202
12. Hannah Ritchie and Max Roser (2017) – “Obesity”. Published online at OurWorldInData.org. Retrieved from: ‘https://ourworldindata.org/obesity’ [Online Resource]

Tags

Nutrigenètica

También te puede interesar...

Càncer

07/11/2023

Càncer de pròstata: beneficis d’un estudi genètic preventiu

Un dels beneficis més grans de realitzar a un estudi genètic de medicina preventiva és la capacitat d'identificar primerencament el risc de desenvolupar...
Nutrigenètica

07/11/2023

Descobreix El Teu Potencial Esportiu: El Paper de la Genètica

Algunes variants genètiques poden influir en la capacitat del teu cos per metabolitzar nutrients, així com la capacitat de respondre a l'exercici físic,...
Nutrigenètica

06/09/2023

La microbiota intestinal: un món invisible de salut i benestar

L'estudi de la microbiota intestinal pot proporcionar informació vital sobre l'estat de salut d'un individu i oferir indicacions sobre possibles canvis en la...
Edat biològica

06/09/2023

Com puc envellir saludablement?

Conèixer la nostra edat biològica ens permet saber l'estat de salut de les nostres cèl·lules i conèixer si el ritme d'envelliment és l'adequat...
Edat biològica

20/07/2023

Test genètics de medicina preventiva, per què serveixen?

Per poder predir els riscos que té una persona a desenvolupar qualsevol complicació de salut, és clau conèixer-ne la genètica. Ja des del...
Càncer

20/07/2023

Càncer; prevenció i detecció precoz

Prevenir el càncer és una de les preocupacions més importants que existeix avui en dia al camp de la medicina. La genètica ens...

METHODOLOGY

How do our genetic tests work?

1

Demana el teu test

2

Rep-lo i registra't a la web

3

Deposita la teva mostra

4

Recollim la teva mostra de franc

5

Rep els resultats

6

Potencia la teva salut

This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.